Espanya és un dels països amb més Premis Oscar en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa (ara anomenada millor pel·lícula internacional). Des dels anys 40 fins a l'actualitat, el cinema espanyol ha arribat regularment a la gran nit del cinema americà, representant una indústria que ha demostrat un cop i un altre la seva capacitat per produir obres d'abast universal. Aquest repàs analitza les pel·lícules més importants i els actors que les van fer possibles.
Belle Époque (Fernando Trueba, 1993) — GUANYADORA
Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa (1994). La pel·lícula de Fernando Trueba va guanyar l'Oscar amb un repartiment extraordinari encapçalat per Fernando Fernán Gómez, Jorge Sanz, Maribel Verdú, Ariadna Gil i Penélope Cruz. La història d'un jove soldat republicà que arriba a una casa rural plena de dones boniques és una comèdia de situació amb ànima. Per a Penélope Cruz va ser el seu primer gran paper cinematogràfic abans de convertir-se en estrella mundial. Jorge Sanz va construir un dels personatges més encantadors del cinema espanyol. L'Oscar va catapultar la pel·lícula i els seus actors a l'escenari internacional, encara que la majoria d'ells ja eren coneguts a Espanya.
Todo sobre mi madre (Pedro Almodóvar, 1999) — GUANYADORA
Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa (2000). La pel·lícula més universal d'Almodóvar va guanyar l'Oscar amb un repartiment femení d'excepció: Cecilia Roth, Marisa Paredes, Candela Peña, Antonia San Juan i Penélope Cruz. Cecilia Roth com a Manuela va oferir la millor interpretació de la seva carrera: un personatge que plora el seu fill mort i busca el pare sense deixar d'ajudar tots els qui l'envolten. La pel·lícula va elevar les carreres de totes les seves protagonistes i va convertir Almodóvar en el director espanyol més important del món. Per a la indústria actoral espanyola, va ser la confirmació que les actrius espanyoles podien competir amb qualsevol al món.
Mar adentro (Alejandro Amenábar, 2004) — GUANYADORA
Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa (2005). Javier Bardem va protagonitzar la història real de Ramón Sampedro, un home tetraplègic que va lluitar durant dècades pel dret a l'eutanàsia. La interpretació de Bardem, construïda exclusivament des del cap i la veu, va ser nominada al BAFTA i li va valer el reconeixement de l'acadèmia cinematogràfica americana. Belén Rueda, en el seu debut cinematogràfic, va aportar una tendresa i una vulnerabilitat que equilibraven perfectament la intensitat de Bardem. L'Oscar va disparar les carreres de tots dos: Bardem arribaria a l'Oscar personal dos anys després i Rueda es convertiria en la reina del thriller espanyol.
Volver (Pedro Almodóvar, 2006) — Nominada
Nominada a l'Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa i Penélope Cruz nominada a Millor Actriu. La nominació de Cruz com a millor actriu en una pel·lícula en espanyol va ser històrica: poques vegades l'acadèmia americana reconeix interpretacions en un altre idioma a les categories principals. Cruz, Carmen Maura, Lola Dueñas, Blanca Portillo i la resta del repartiment femení van construir un univers de dones manxegues que manejaven la vida i la mort amb una naturalitat desconcertant. La pel·lícula va ser el trampolí que va portar Cruz al seu Oscar per Vicky Cristina Barcelona dos anys després.
El laberinto del fauno (Guillermo del Toro, 2006) — Nominada
Nominada a sis Oscars, entre ells Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa. Tot i ser una coproducció, es considera una pel·lícula espanyola pel seu finançament i repartiment. Ivana Baquero, Sergi López i Maribel Verdú protagonitzen una història que barreja l'Espanya de la postguerra amb un món de fantasia fosca. Sergi López va construir un dels dolents més pertorbadors del cinema espanyol: un capità franquista d'una fredor esfereïdora. Baquero, amb només onze anys, va sostenir la pel·lícula amb una maduresa actoral extraordinària. La pel·lícula i els seus actors van guanyar projecció internacional gràcies a les sis nominacions.
Blancanieves (Pablo Berger, 2012) — Nominada
Nominada a l'Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa. Aquesta versió en blanc i negre i muda del conte de Blancaneus ambientada a l'Espanya dels anys 20 va ser una de les propostes més originals del cinema espanyol recent. Macarena García va protagonitzar la Carmen, una torera que és la nova Blancaneus, en una interpretació muda de gran expressivitat. Maribel Verdú va ser la madrastra malvada amb una elegància i una perversitat continguda que li va valer el Goya a la millor actriu. Una pel·lícula que va demostrar que el cinema de gènere més audaç també té lloc a la indústria espanyola.
Dolor y gloria (Pedro Almodóvar, 2019) — Nominada
Nominada a l'Oscar a la Millor Pel·lícula Internacional i Antonio Banderas nominat a Millor Actor. La pel·lícula més autobiogràfica d'Almodóvar, amb Antonio Banderas interpretant un director de cinema que fa balanç de la seva vida. La nominació de Banderas va ser especialment emotiva: l'actor malagueny, que va començar la seva carrera precisament amb Almodóvar trenta anys abans, rebia el màxim reconeixement de Hollywood per una interpretació d'una delicadesa i una honestedat extraordinàries. Penélope Cruz apareix als flashbacks i Asier Etxeandia ofereix un treball de secundari memorable.
Madres paralelas (Pedro Almodóvar, 2021) — Nominada
Penélope Cruz nominada a l'Oscar a la Millor Actriu. Una història sobre dues dones que comparteixen habitació en una clínica de maternitat. Penélope Cruz i Milena Smit van construir una relació complexa que barreja amor, engany i solidaritat. La nominació de Cruz va ser la seva quarta als Oscar, consolidant-la com l'actriu espanyola amb més presència a la història dels premis. La pel·lícula, que toca la memòria històrica espanyola a través de l'ADN, va connectar el trauma col·lectiu amb el drama íntim d'una manera que l'acadèmia americana va reconèixer.
El espíritu de la colmena (Víctor Erice, 1973) — Històrica
Encara que no va arribar als Oscar per les limitacions de l'època franquista, El espíritu de la colmena és considerada per molts crítics la millor pel·lícula espanyola de tots els temps i la que més hauria d'haver estat als Oscar. Ana Torrent, amb tan sols sis anys, va lliurar una interpretació que va deixar sense paraules tot el món del cinema. La mirada d'Ana Torrent és una de les imatges més icòniques del cinema europeu. La pel·lícula va influir directors de tot el món, des de Guillermo del Toro fins a Alfonso Cuarón, i la seva protagonista infantil continua sent una referència del que la interpretació sense tècnica apresa pot aconseguir.
Campeones (Javier Fesser, 2018) — Nominada i BAFTA
Nominada a l'Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa. La comèdia sobre un entrenador de bàsquet que ha de dirigir un equip de persones amb discapacitat intel·lectual va ser un fenomen a Espanya, amb més de 17 milions d'euros de taquilla. Javier Gutiérrez va protagonitzar-la amb una naturalitat i un humor que li van valer el Goya al millor actor. Però els grans actors de la pel·lícula van ser els membres de l'equip: persones amb discapacitat real que van oferir interpretacions d'una autenticitat commovedora. Campeones és també una pel·lícula sobre la diversitat en la interpretació, un tema que la indústria espanyola està abordant amb un compromís creixent.
Rècord històric: Espanya ha guanyat quatre Premis Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa / Pel·lícula Internacional: El jardín de las delicias (1970), Belle Époque (1994), Todo sobre mi madre (2000) i Mar adentro (2005). Només Itàlia i França superen aquest nombre entre els països europeus de parla no anglesa.
L'impacte de l'Oscar en les carreres dels actors espanyols
Que els directors de càsting et trobin
El teu talent necessita visibilitat. Crea el teu perfil professional a Arga Studios i apareix a les cerques de qui contracta.
Crear el meu perfil gratis →Per a un actor espanyol, participar en una pel·lícula nominada a l'Oscar és una de les majors palanques de projecció internacional que existeixen. No perquè l'Oscar garanteixi l'èxit, sinó perquè el procés que porta a un Oscar posa els actors en conversa amb la premsa, els festivals i els agents de tot el món d'una manera que cap altra campanya de màrqueting no pot igualar.
El cas de Javier Bardem és el més clar: la seva nominació per Before Night Falls el 2001 el va posar al radar dels germans Coen, que sis anys després li oferirien el paper que li donaria l'Oscar. La cadena de conseqüències d'una sola nominació pot durar dècades.
Per als actors que aspiren a treballar en produccions d'alt perfil, la lliçó és aquesta: les pel·lícules que arriben a l'Oscar no són necessàriament les més taquilleres ni les més populars en el seu moment. Són les que tenen alguna cosa a dir sobre la condició humana d'una manera que transcendeix les fronteres culturals. Treballar en aquest tipus de cinema, encara que sigui en papers petits, construeix una credibilitat artística que a llarg termini val més que qualsevol èxit comercial fugaç.
El cinema espanyol de qualitat continua produint cada any obres que mereixen ser en aquesta conversa. La pregunta per a cada actor és: quin tipus de carrera vull construir? La resposta a aquesta pregunta determinarà quins projectes busca, quins directors li interessen i quins personatges està disposat a encarnar.
Busques feina com a actor a Espanya?
Crea el teu perfil a Arga Studios i accedeix a càstings reals. Gratis per a actors.
Crear el meu perfil gratis →