L'actor és l'únic artista l'instrument del qual és ell mateix. El músic pot deixar el seu instrument a l'estoig; l'actor porta el seu a tot arreu, i aquest instrument és el cos. Tanmateix, molts actors —especialment els formats en tradicions molt centrades en el text— descuiden el treball corporal i es queden amb un instrument a mig afinar.
La fisicalitat no és la forma física ni l'aparença: és la relació conscient i expressiva amb el propi cos. És la capacitat d'habitar l'espai d'una determinada manera, de comunicar estats interns a través del moviment i la postura, de construir personatges des del cos cap endins en lloc de només des de dins cap enfora.
El cos com a primer llenguatge
Abans que un actor pronunciï la seva primera frase, l'espectador ja s'ha format una opinió sobre el personatge basant-se únicament en com entra en escena, com ocupa l'espai i com es relaciona físicament amb els altres. Aquest llenguatge previ al text és tan poderós —o més— que les paraules.
Els estudis de comunicació no verbal indiquen que entre el 60% i el 70% de la informació en una interacció humana es transmet a través del cos. Per a l'actor, això té una implicació directa: si el teu cos diu una cosa diferent del que diu el text, l'espectador creurà el cos.
La postura com a caracterització
La postura és un dels elements més immediats de la construcció física d'un personatge. Canvia radicalment la percepció del personatge abans que digui una sola paraula:
- La columna: Un personatge amb la columna dreta projecta poder, confiança o arrogància. Un amb la columna enfonsada projecta derrota, timidesa o esgotament. El mateix text sona completament diferent des de cada postura.
- Les espatlles: Les espatlles cap enrere i cap avall indiquen obertura i seguretat. Cap endavant i cap amunt, protecció o tensió. Asimètriques, tensió específica o personalitat excèntrica.
- El centre de gravetat: Un personatge amb el pes als talons és més passiu i observador. Un amb el pes a la punta dels peus està més actiu, més a l'atac. Aquesta sola variable canvia l'energia de tota la interpretació.
- La mandíbula: Tensa o relaxada, alta o baixa, la mandíbula reflecteix el nivell de control emocional del personatge. És una de les parts del cos més difícils de controlar conscientment i, per tant, de les més reveladores.
Exercici de les postures: Tria cinc postures corporals radicalment diferents i memoritza-les. Ara digues la mateixa frase —"Necessito que m'escoltis"— des de cada postura sense canviar res més. Observa com el significat, l'emoció i el caràcter canvien per complet. La postura no és neutra; sempre està comunicant.
El gest: expressiu vs. il·lustratiu
Que els directors de càsting et trobin
El teu talent necessita visibilitat. Crea el teu perfil professional a Arga Studios i apareix a les cerques de qui contracta.
Crear el meu perfil gratis →Hi ha dos tipus de gestos que l'actor ha de distingir amb claredat:
Gestos il·lustratius
Són els gestos que "dibuixen" el que diu el text: assenyalar cap amunt quan parles del cel, moure les mans com si conduïssis quan parles de cotxes. Són informatius però rarament dramàtics. En excés, resulten infantils i desvien l'atenció del text.
Gestos expressius
Són els gestos que comuniquen l'estat interior del personatge de manera independent del text. Una mà que es tanca lentament mentre el personatge somriu pot comunicar una amenaça continguda que les paraules no expressen. Un dit que repica a la taula mentre el personatge escolta pot revelar impaciència o nerviosisme que el personatge intenta amagar. Aquests gestos afegeixen capes de significat al text.
L'objectiu és desenvolupar un repertori ric de gestos expressius i reduir els il·lustratius als estrictament necessaris.
Disciplines d'entrenament corporal per a actors
El treball corporal de l'actor es nodreix de moltes disciplines. Aquestes són les més valuoses i les raons específiques per les quals val la pena dedicar-hi temps:
- Tècnica Alexander: Treballa la relació entre el cap, el coll i la columna per eliminar tensions habituals i recuperar una presència més oberta i natural. Especialment útil per a actors amb bloquejos corporals o hàbits posturals molt fixos.
- Eutonia: Tècnica de consciència corporal desenvolupada per Gerda Alexander que treballa el to muscular i la relació amb l'espai. Desenvolupa una sensibilitat física molt útil per a personatges que requereixen estats físics específics.
- Mim corporal (mètode Decroux): Desenvolupa el control segmentari del cos i la capacitat d'explicar històries sense paraules. Transformador per a actors que volen ampliar el seu vocabulari expressiu.
- Ioga i pilates: No són tècniques escèniques però desenvolupen la consciència corporal, la flexibilitat i la força funcional que són la base de qualsevol treball físic més específic.
- Dansa contemporània: Desenvolupa la relació amb l'espai, el ritme i el moviment com a forma d'expressió narrativa.
El cos a la càmera vs. el cos a l'escena
L'escala de la fisicalitat canvia segons el mitjà. Al teatre, el moviment i el gest s'han de projectar fins a l'última fila: l'escala és més gran. A la càmera, especialment en primer pla, un moviment mil·limètric —un petit tremolor al llavi inferior, un micromoviment als ulls— pot tenir el mateix impacte que un gran gest teatral. Els actors que treballen bé en tots dos mitjans han desenvolupat l'habilitat d'ajustar l'escala sense perdre la veritat.
El cos és el més poderós dels instruments de l'actor, però és també el més ignorat. Els actors que inverteixen en el treball corporal troben que el seu registre s'amplia enormement i que la caracterització esdevé més específica, més sorprenent i més convincent.
Busques feina com a actor a Espanya?
Crea el teu perfil a Arga Studios i accedeix a càstings reals. Gratis per a actors.
Crear el meu perfil gratis →