La televisió espanyola ha produït al llarg de la seva història sèries que han congregat davant la pantalla milions d'espectadors setmana rere setmana. Des de les comèdies de situació que unien famílies senceres als anys 90 fins als thrillers de Netflix que es veuen a vuitanta països, l'audiovisual espanyol a la televisió ha estat el gran laboratori d'actors de diverses generacions. Aquest repàs recorre les sèries més vistes de tots els temps i els actors que les van protagonitzar.
Cuéntame cómo pasó (TVE, 2001–2023)
La sèrie més llarga de la història de la televisió espanyola. En el seu moment de més audiència va arribar a més de set milions d'espectadors, una xifra extraordinària per a qualsevol ficció. Imanol Arias i Ana Duato van protagonitzar durant més de vint anys els Alcántara, la família espanyola que va viure la transició de la dictadura a la democràcia. La longevitat de la sèrie va forjar actors excepcionalment capaços de mantenir la coherència d'un personatge durant dècades. Per a qualsevol actor, veure com Arias o Duato mantenen viu el seu personatge a la temporada 20 és una lliçó inestimable de consistència i renovació actoral.
Médico de familia (Telecinco, 1995–1999)
La primera gran sèrie de producció privada espanyola i un fenomen d'audiència sense precedents. Va arribar a 8,5 milions d'espectadors en els seus millors episodis. Emilio Aragón va protagonitzar un metge vidu que cria els seus fills amb l'ajuda dels seus amics, i el repartiment incloïa María Adánez, Lydia Bosch i Amparo Baró, entre d'altres. La sèrie va demostrar que el drama domèstic podia ser tan popular a Espanya com a Amèrica. Molts actors del seu repartiment van construir-hi carreres sòlides de diverses dècades.
Farmacia de guardia (Antena 3, 1991–1995)
La comèdia de situació més reeixida de la història de la televisió espanyola. En la seva millor temporada va fregar els 8 milions d'espectadors. Concha Cuetos va protagonitzar durant quatre temporades la Lupe, la farmacèutica, en una comèdia coral que va convertir tot el seu repartiment en cares conegudes per al gran públic. La sèrie va ser pionera a mostrar l'Espanya quotidiana amb humor sense costumisme fàcil, i els seus actors van aprendre el difícil art de la comèdia de situació en directe davant milions d'espectadors.
El tiempo entre costuras (Antena 3, 2013–2014)
L'adaptació de la novel·la de María Dueñas va ser un fenomen televisiu que va assolir més de 5 milions d'espectadors de mitjana. Adriana Ugarte va donar vida a Sira Quiroga, una modista que treballa com a espia durant la Segona Guerra Mundial. Ugarte va construir un personatge que havia de ser alhora vulnerable i poderós, i ho va aconseguir amb una naturalitat que li va valer el reconeixement de la crítica i el públic. La sèrie també va catapultar la carrera d'actors secundaris que avui són referents de la indústria.
La Casa de Papel (Netflix, 2017–2021)
La sèrie espanyola més vista de tots els temps a escala mundial. Va començar a Antena 3 amb audiències discretes i Netflix la va convertir en un fenomen global que va arribar a més de 65 milions de llars a tot el món. Álvaro Morte, Úrsula Corberó, Pedro Alonso, Itziar Ituño, Alba Flores i la resta del repartiment es van convertir en estrelles internacionals gairebé d'un dia per l'altre. Un cas sense precedents en la història de la televisió espanyola que va canviar per sempre la percepció del talent actoral hispà al món.
Velvet (Antena 3, 2013–2016)
El drama romàntic ambientat als anys 50 i 60 va ser un dels grans èxits de la televisió espanyola recent, amb mitjanes de 4 a 5 milions d'espectadors. Miguel Ángel Silvestre i Paula Echevarría van protagonitzar una història d'amor de classe entre el propietari d'uns grans magatzems i la seva modista. La química entre els dos actors va ser el motor de la sèrie, i tots dos van construir-hi els seus millors personatges televisius fins ara. Velvet també va llançar les carreres d'actors secundaris que avui protagonitzen les seves pròpies sèries.
Gran Hotel (Antena 3, 2011–2013)
El thriller romàntic d'època ambientat en un hotel de principis del segle XX va ser el gran èxit de la televisió espanyola del seu moment, amb audiències de més de 4 milions. Yon González i Amaia Salamanca van protagonitzar una història de misteri i amor que va funcionar perquè els dos actors van construir una tensió romàntica creïble i sostinguda durant tres temporades. Gran Hotel va popularitzar el gènere d'època a la televisió espanyola i va obrir el camí a sèries posteriors com Velvet o Acacias 38.
El internado (Antena 3, 2007–2010)
La sèrie juvenil de misteri va ser un fenomen generacional que va consolidar el model de ficció espanyola per a adolescents. Amb pics de més de 5 milions d'espectadors, va llançar les carreres d'actors com Carlota Olcina, Marta Torné, Martiño Rivas i Pablo Rivero. El internado va demostrar que la ficció juvenil espanyola podia ser tan sofisticada dramàticament com l'adulta, i que els actors joves podien sostenir sèries de gran complexitat narrativa.
Los hombres de Paco (Antena 3, 2005–2010)
La comèdia policíaca va assolir el seu pic amb més de 6 milions d'espectadors i va ser durant anys la sèrie més vista de la televisió privada espanyola. José Coronado i Hugo Silva van protagonitzar, al costat d'un repartiment coral brillant que incloïa Michelle Jenner, una sèrie que barrejava amb intel·ligència l'humor i el drama. La sèrie va ser un trampolí fonamental per a la carrera de Hugo Silva i Michelle Jenner, que van passar d'actors de repartiment a protagonistes de primer nivell.
Aquí no hay quien viva (Antena 3, 2003–2006)
La comèdia sobre els veïns d'un edifici madrileny va ser la sèrie més vista de la televisió espanyola de la seva època, amb mitjanes que superaven els 7 milions d'espectadors. Luis Merlo, José Luis Gil, Malena Alterio, Fernando Tejero i Loles León van construir personatges que el públic va convertir en part de la seva vida quotidiana. La sèrie és una obra mestra de la comèdia coral espanyola i els seus actors van demostrar que l'humor costumista ben escrit i ben interpretat pot assolir les mateixes cotes d'excel·lència que el drama més pretensiós.
Per reflexionar: Les sèries més vistes de la història espanyola han tingut un element en comú: personatges que l'espectador sent com a veïns, amics o família. Els actors que aconsegueixen aquesta proximitat no ho fan amb trucs tècnics sinó amb honestedat emocional i consistència al llarg de molts episodis. La televisió premia els actors que saben construir relacions de llarga durada amb el seu públic.
De la televisió generalista a les plataformes: el gran canvi
Que els directors de càsting et trobin
El teu talent necessita visibilitat. Crea el teu perfil professional a Arga Studios i apareix a les cerques de qui contracta.
Crear el meu perfil gratis →La comparació entre les sèries dels anys 90 i 2000 amb les de l'era del streaming revela un canvi fonamental en allò que significa l'èxit televisiu. Farmacia de guardia amb 8 milions d'espectadors en una Espanya de 40 milions de persones és una dada comparable a La Casa de Papel amb 65 milions de llars en un món de 8.000 milions de persones. L'escala va canviar radicalment, però el principi és el mateix: el públic connecta amb els actors que són autèntics.
Per als actors d'avui, això significa que les oportunitats són més grans que mai, però també la competència. Una sèrie d'Antena 3 dels 90 competia amb dos o tres canals més. Una sèrie de Netflix avui competeix amb tota la producció audiovisual del món. En aquest context, destacar requereix una cosa que cap pressupost no pot comprar: la capacitat de crear personatges que la gent no pugui oblidar.
Busques feina com a actor a Espanya?
Crea el teu perfil a Arga Studios i accedeix a càstings reals. Gratis per a actors.
Crear el meu perfil gratis →