Els anys 90 van ser una dècada de transformació per al cinema espanyol. La indústria es desprenia de les últimes seqüeles del franquisme, Almodóvar liderava una nova generació de directors i un grapat d'actors es convertien en icones d'una època irrepetible. Alguns d'ells creuarien l'Atlàntic i conquistarien Hollywood; d'altres construirien carreres sòlides i respectades dins d'Espanya. Tots, sense excepció, van deixar una empremta inesborrable en la història del cinema espanyol.
Aquesta llista repassa els deu actors masculins la presència dels quals va ser més significativa durant aquella dècada: les seves pel·lícules més importants, el perquè de la seva rellevància i el llegat que van deixar per a les generacions d'actors que van venir després.
Antonio Banderas
Després de convertir-se en l'actor fetitxe de Pedro Almodóvar als anys 80 amb Laberinto de pasiones o Átame, Banderas va fer el salt definitiu a Hollywood als 90. El Mariachi (1992) de Robert Rodriguez el va catapultar a l'estrellat internacional i li va valer el paper protagonista a Desperado (1995). Però també va brillar en pel·lícules com Filadelfia al costat de Tom Hanks i en el musical de Broadway Los cuatro jinetes del Apocalipsis. Durant aquesta dècada va demostrar una versatilitat extraordinària: del drama al thriller, passant pel cinema d'acció. Banderas va ser el primer actor espanyol a convertir-se en una autèntica estrella de Hollywood, obrint el camí per a tots els que van venir després.
Javier Bardem
Si hi ha un actor que encarna la profunditat actoral del cinema espanyol dels 90, aquest és Javier Bardem. Los lunes al sol (1995) de Bigas Luna el va consagrar, però va ser Carne trémula (1997) d'Almodóvar i Perdita Durango (1997) el que va confirmar el seu talent per encarnar personatges complexos i contradictoris. Va guanyar el Premi Goya com a actor revelació el 1994 per El detective y la muerte i va ser nominat repetidament al llarg de la dècada. La seva capacitat per habitar personatges al límit, amb una fisicitat aclaparadora i una mirada que transmet mons sencers, el van convertir en l'actor més important de la seva generació. Anys després arribaria l'Oscar, però les seves arrels estan plantades en aquests anys 90 vibrants.
Eduardo Noriega
L'actor càntabre va ser el sex symbol del cinema espanyol dels 90 per antonomàsia. Tesis (1996) d'Alejandro Amenábar el va llançar a l'estrellat amb un paper de vilà magnètic que ningú no oblidarà. El va seguir Abre los ojos (1997), també d'Amenábar, on la seva interpretació va ser tan poderosa que Hollywood la va remesclar a Vanilla Sky amb Tom Cruise. El espinazo del diablo (2001) de Guillermo del Toro va tancar aquesta etapa daurada. Noriega va demostrar que el cinema de gènere podia produir actuacions de primer nivell, i la seva imatge, a mig camí entre la seducció i l'amenaça, va ser inimitable.
Jordi Mollà
Un dels actors més versàtils de la seva generació. Jamón jamón (1992) de Bigas Luna, al costat de Penélope Cruz i Bardem, va ser el seu gran debut. Però va ser amb Segunda piel (1999) i El invierno en Lisboa (1990) on va demostrar una maduresa actoral fora del comú. Mollà va construir una carrera sòlida a banda i banda de l'Atlàntic, treballant amb directors europeus i americans. La seva naturalitat davant la càmera i la seva capacitat per transmetre vulnerabilitat masculina el van diferenciar de la resta.
Carmelo Gómez
L'actor burgalès va ser un dels rostres més reconeixibles del cinema espanyol dels 90 gràcies a la seva col·laboració amb Julio Medem. Vacas (1992), La ardilla roja (1993), Tierra (1996) i Los amantes del círculo polar (1998) formen una filmografia de referència per a qualsevol estudiant d'interpretació. Gómez va aportar una intensitat continguda, una presència física poderosa i una capacitat d'introspecció poc habitual. També va treballar amb Pilar Miró a El pájaro de la felicidad i amb Manuel Gutiérrez Aragón. La seva trajectòria als 90 és un manual de com construir un personatge des de dins.
Imanol Arias
Ja consolidat des dels anys 80, Imanol Arias va viure als 90 una segona joventut. La tabla de Flandes (1994) i Territorio Comanche (1996) són dos títols que mostren la seva versatilitat. Però va ser la sèrie Cuéntame cómo pasó, que va arrencar el 2001 després d'anys de preparació, la que el convertiria en una icona popular. La seva feina durant la dècada va demostrar que la maduresa actoral es tradueix en matisos: el seu Antonio Alcántara és un dels personatges més complexos i estimats de la televisió espanyola. Arias també es va mantenir actiu al teatre, demostrant que els actors de raça no es limiten a un sol escenari.
Juan Diego Botto
Fill d'actors i actor ell mateix des de nen, Juan Diego Botto va ser l'actor jove més prometedor dels 90. La pasión turca (1994) el va mostrar com un intèrpret capaç de sostenir qualsevol escena. La seva feina a El detective y la muerte (1994) i Nadie conoce a nadie (1999) el van confirmar com un dels talents més sòlids de la seva generació. Compromès també amb l'activisme social, Botto va aportar al cinema espanyol dels 90 una dimensió política i crítica que enriquia les seves interpretacions.
Jorge Sanz
L'actor madrileny va ser un dels més populars a començaments de la dècada. Belle Époque (1992) de Fernando Trueba, guanyadora de l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, va ser la seva consagració definitiva. La seva interpretació del jove soldat que arriba a una casa plena de dones és encantadora i plena de matisos. També va brillar a Amantes (1991) al costat de Victoria Abril i en altres produccions nacionals. Jorge Sanz va encarnar com pocs la ingenuïtat i el desig, una combinació que el cinema espanyol va saber explotar amb intel·ligència en aquells anys.
Gabino Diego
Un actor irrepetible la comicitat del qual mai no va fregar la superficialitat. Belle Époque (1992) el va mostrar al gran públic, però la seva feina a la sèrie Makinavaja i en pel·lícules com El día de la bestia (1995) d'Álex de la Iglesia va demostrar una versatilitat sorprenent. Gabino Diego va ser capaç de moure's entre la comèdia més disbauxada i el drama més contingut amb una naturalitat envejable. La seva presència als 90 va ser fonamental per entendre la comèdia espanyola d'aquella època.
Fele Martínez
L'actor granadí va ser la gran troballa del cinema espanyol de finals dels 90. Tesis (1996) el va catapultar al costat d'Eduardo Noriega, però va ser Abre los ojos (1997) i especialment Los amantes del círculo polar (1998) on va brillar amb llum pròpia. Fele va aportar una fragilitat i una sensibilitat poc habituals en el cinema masculí de l'època. La seva mirada, carregada de malenconia i tendresa, el van convertir en l'actor preferit d'una generació d'espectadors que buscava al cinema alguna cosa més que acció i efectes especials.
Dada curiosa: Durant els anys 90, el cinema espanyol va guanyar dos Premis Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa: Belle Époque (1993) i Todo sobre mi madre (1999). Una dècada irrepetible que va col·locar el cinema espanyol al mapa internacional.
El llegat del cinema espanyol dels anys 90
Que els directors de càsting et trobin
El teu talent necessita visibilitat. Crea el teu perfil professional a Arga Studios i apareix a les cerques de qui contracta.
Crear el meu perfil gratis →Els actors dels anys 90 van construir alguna cosa més que carreres individuals: van assentar les bases d'una indústria que avui es projecta amb força a les plataformes internacionals. La generació formada en aquella dècada va aprendre a treballar amb directors exigents com Almodóvar, Amenábar o Medem, i a enfrontar-se a personatges d'una complexitat que el cinema dels anys anteriors rarament permetia.
El que va caracteritzar aquests actors va ser, sobretot, la seva disposició al risc. Eduardo Noriega va acceptar ser el vilà quan podria haver estat el galant. Javier Bardem va triar personatges incòmodes quan el camí fàcil era un altre. Fele Martínez va apostar per la vulnerabilitat quan la masculinitat al cinema tendia cap a la duresa. Aquestes decisions de carrera, preses en una època sense xarxes socials ni imatge de marca, són una lliçó d'integritat artística per a qualsevol actor jove d'avui.
La influència d'aquesta generació és visible en els actors que van venir després: Mario Casas, Maxi Iglesias, Álvaro Morte o Jaime Lorente van beure, directament o indirectament, d'aquell pou. I quan veiem sèries com La Casa de Papel o pel·lícules com El hoyo triomfar arreu del món, no podem evitar pensar en aquells actors que, als anys 90, van demostrar que Espanya també sabia fer gran cinema.
Si ets actor i busques referents, estudia aquestes filmografies. No com a receptes a copiar, sinó com a prova que l'autenticitat, el treball dur i la voluntat d'explorar territoris incòmodes són el millor camí cap a una carrera llarga i significativa.
Busques feina com a actor a Espanya?
Crea el teu perfil a Arga Studios i accedeix a càstings reals. Gratis per a actors.
Crear el meu perfil gratis →